Bé, ja és igual.
Als pocs que seguieu aquest blog, i es que entraveu per casualitat de tant en tant, us faig sebre que fa temps el vaig deixar de banda per començar-ne un de nou, per trencar amb una cosa que no m'acabava de convèncer.
Estau convidats, si encara em voleu llegir, a entrar a www.delicadencia.blogspot.com i comentar o seguir o passar-ne olímpicament!
Aix, el libre albedrío...
viernes, 30 de octubre de 2009
jueves, 28 de mayo de 2009
Santa Maria d'Eivissa
Verge bruna d'aquest cim
tavellat de grills de roca:
de temps enllà que us estim,
que així als eivissencs pertoca.
¿Qui s'oblida de sa mare,
ni dels indrets casolans?
Fe i llengua ens diuen encara
que som néts de catalans.
Vós els dàreu bona via,
i els nostres conqueridors
feren de Santa Maria
amor dels nostres amors.
[...]
Isidor Macabich, 1956.
martes, 19 de mayo de 2009
Aigua
Dóna'm un rajet d'aigua
i reviscolaré.
Dóna-me'n tres gotetes
i sa llengua em tornarà humida
i es ulls vius.
Posa'm un got d'aigua
i nadaré,
i reviscolaré.
Dóna-me'n tres gotetes
i sa llengua em tornarà humida
i es ulls vius.
Posa'm un got d'aigua
i nadaré,
i t'hi faré capbussons
fins fer-la vessar tota.
Dóna'm una bassa,
un safareig,
i t'hi faré piruetes,
per conseguir caramel·lets
de sa teua boca.
Dóna-me'n una font, un brull,
un naixement d'entre ses roques,
dóna-me'n un raig,
i la faré regalimar damunt sa pell,
faré que em llepi ses ferides,
que em cusi ses robes,
que em dongui un nom nou,
que em deixi fer-me,
que em dongui naixement
a aquest instant.
Dóna'm una piscina, i una presa,
dóna'm una botella,
o tres gotetes.
Dóna-me-la en xeringa,
dosificada.
No em donis la Mar,
no m'amollis davora un riu,
no m'atraquis a s'oceà...
Perquè per cames tenc cua,
i un poquet de llibertat,
bastaria,
reviscoliaria aquest desig,
aquest instint,
i fugiria lluny,
dins la mar, entre somnis.
fins fer-la vessar tota.
Dóna'm una bassa,
un safareig,
i t'hi faré piruetes,
per conseguir caramel·lets
de sa teua boca.
Dóna-me'n una font, un brull,
un naixement d'entre ses roques,
dóna-me'n un raig,
i la faré regalimar damunt sa pell,
faré que em llepi ses ferides,
que em cusi ses robes,
que em dongui un nom nou,
que em deixi fer-me,
que em dongui naixement
a aquest instant.
Dóna'm una piscina, i una presa,
dóna'm una botella,
o tres gotetes.
Dóna-me-la en xeringa,
dosificada.
No em donis la Mar,
no m'amollis davora un riu,
no m'atraquis a s'oceà...
Perquè per cames tenc cua,
i un poquet de llibertat,
bastaria,
reviscoliaria aquest desig,
aquest instint,
i fugiria lluny,
dins la mar, entre somnis.
Imatges: Bill Viola
sábado, 16 de mayo de 2009
...
- No. Tengo pareja. ¿Qué es lo que no entiendes?
- La parte del "No." la capto bastante bien pero... hay ciertas sutilezas que no alcanzo a entender.
- La parte del "No." la capto bastante bien pero... hay ciertas sutilezas que no alcanzo a entender.
domingo, 10 de mayo de 2009
martes, 5 de mayo de 2009
jueves, 23 de abril de 2009
Sólo una vez - Sergio Dalma
"La memoria de una mujer son los besos que recibió. En tus labios yo viviré... y en tu olvido yo moriré..."
Y esta noche, el vino de nuevo correrá por las fuentes, como en los días de la antigua Roma.
Y todo serán gozos, y todos estaremos jubilosos, pues ebrios invocaremos a la músia, y bailaremos, hasta que las estrellas se apaguen.
El calor del verano que ya se anuncia y la simiente de las tierras fértiles darán lugar a la gran fiesta de la vendimia, que recorrerá ciudades y bosques, arderán hogueras y habrá bailes en honor a Baco, pues todo su séquito de ménades, sátiros y panteras corren ya por nuestras venas, revolviéndonos el ánimo y levantando las pasiones adormecidas por el frío del invierno.
"Y yo, como Adán en el paraiso, pequé"
Imatge: Annibale Caracci
lunes, 20 de abril de 2009
miércoles, 15 de abril de 2009
Luis Royo - Tattoos
Suscribirse a:
Entradas (Atom)